Aquí El Tens El Meu Braç

Inèrcia maca, on t’has amagat?
Soc el senyor amb la rosa al trau, vinc net I perfumat
Inèrcia, estova’m les extremitats
Inèrcia, jo t’obeiré; tu marca la velocitat
La finca és a la falda del massís, no soc difícil de trobar
Pregunta pel carisma punxegut, rastreja les llacunes culturals

Inèrcia, espero el dia assenyalat que
Per damunt les veus del món, refilarà el teu cant
Inèrcia, crida a l’ordre, I si em dona
Per tenir suggeriments, em pots emmordassar
Pujats dalt de la tàpia els xavals espien el banquet dels grans
I esperen convertir-se en bona gent
I que ho siguin tots, n’espero ciutadans exemplars!

Tinc una veïna que fa dies que assaja el mateix monòleg al balcó
Suposo que al principi intentava seduir-la, però mai amb gaire convicció
Hi ha dies que em puja taronges de no sé quin poble
Les poso en un plat I insisteixo que es quedi una estona
Però sempre es queda al replà

Inèrcia, injecta’m l’anestèsia, va
No veus que ho tinc tot preparat, aquí tens el meu braç
Inèrcia, estem parlant de quantitat
Porta una dosi suficient per adormir elefants

M’agrada sortir a caminar a la tarda
Però els horaris d’institut poden ser una trampa
Ahir un grupet en un semàfor em va reconèixer
-Mentre no es posava verd vaig fer veure que no els veia-
Freqüento carrers per recordar com em sentia aleshores
-N’evito d’altres per no creuar-me amb uns exsogres-
I penso en mi, I en el disc, I en amics que fa temps que no he vist
I, tornant a casa, emeto un so que ningú sentirà
Pujo a un ascensor I em preparo un sopar
Ai, Inèrcia maca, on t’has ficat?

Tinc una veïna, francament, no confio que l’agafin a l’audició
Suposo que al principi intentava seduir-la, però mai amb gaire convicció
Hi ha dies que em puja taronges de no sé quin poble
Les poso en un plat I insisteixo que es quedi una estona
Però sempre es queda al replà

Joder Inèrcia, va, que només veure’m se’m deu notar
El temps que fa que porto aquí esperant
Vull una dosi per adormir elefants
Injecta-la al meu braç immaculat

Tinc una veïna que fa dies que assaja el mateix monòleg al balcó