I ara preguntes: Exactament què està passant?
Tu que ho tenies tot tant lligat
I dissimules, però crec que ho vas enganxant
Per més que cridis no et respondran

Els monstres de la teva infantesa trista
El cos de professors que et va agafar mania
No els miràvem I se'n van

No haurà estat senzill venir fins aquí
És espantós com la gent parla!
Tot I que de lluny sempre m'has semblat
Prou forta per no amargar-te

Jo et reconec que em van convèncer amb facilitat
No ho vaig pensar, però ara confio que em comprendràs

I és que des de mon pare a

Ai, dolors, porta’m al ball,
Avui que ve tothom, avui és quan hi hem d’anar.
Ai, dolors, vindré cap al tard
Amb un cop de cotxe i t’esperaré a baix.

I, dolors, avui entre els caps no hi haurà mirades de complicitat
Ni, dolors, cap dit despistat que fregui una esquena per ca

Tu i jo hem sopat en bons restaurants
Tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal
Tu i jo volavem en un ford fiesta groc
Tu i jo hem cantat a la vora del foc
Tu i jo hem buscat coses similars
Tu i jo hem tingut el cap ple de pardals
Tu i jo dalt de la nòria
Tu i jo i la n

Quan al club ja tancaven
El senyor seguia atent
Amb un ram de clamídies
La mirava entre la gent

Quan va anar a recollir-lo
Amb el cotxe a l’aeroport
Amb un ram de clamídies
Ell la va abraçar molt fort

I el matí del casori
La germana, quin consol
Quan e

Els llums s'han apagat, han tret el pastís
Aplaudien els pares, els tiets I els amics
Tots alhora, agrupats en un únic crit
Que demani un desig, que demani un desig
I tu, nerviosa, com sempre que et toca ser el centre d'atenció
Has fixat els ulls en un punt imprecís del menja

Inèrcia maca, on t’has amagat?
Soc el senyor amb la rosa al trau, vinc net I perfumat
Inèrcia, estova’m les extremitats
Inèrcia, jo t’obeiré; tu marca la velocitat
La finca és a la falda del massís, no soc difícil de trobar
Pregunta pel carisma punxegut, rastreja les llacunes

Ara Babú
Es nota menys marejada, no es quedarà gaire més
Ja abaixa els ulls que miraven pensant
Quin ambient més estrany,; crec que hi estaré bé
I és cert, ella es pensava que es quedaria
És cert que s'ho va pensar
Feia un dia clar, les famílies passejaven
Havien trob

Has vist que bé que he parlat, quin discurs tan ben travat.
Quins principis clars i ferms, dignes d’un home de seny.
Però, un avís per navegants:
Fes-me cas els dies senars, i els parells,
Fes com qui sent que la platja hi xiula el vent.

Sembles franca quan em dius, atracti

Som a la carretera de Manresa a Berga
En un cotxe resplendent que corre massa
Han trobat a la guantera algun CD acceptable
És dimecres, de matinada, I els dos fugitius canten

Creuen per Molló I en una clariana
Ell l'abraça com un nen I s'adorm a l'acte
El sol va encenen

Què se n'ha fet d'aquella banda de rock, saps quina dic?
Els han posat aquest matí
Creus que els faria gràcia saber
Que amb tant de temps, des de tant lluny
Pensem en ells?

Què va passar-li a aquella banda de rock?
Potser una nit van fer un concert final molt trist

Benvolgut, permet-me suposar
que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial,
més o menys, així com jo, estàs assabentat
de la meva existència, de les coses que faig.
Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi,
no és que siguis cada tarda el meu tema preferi

Va arribar el tiet amb barba llarga, els avis feien dinar especial,
I va dir "nens, esteu morenos", i va dir "almenys, heu crescut un pam".
I l'ignasi i jo li escoltàvem mil aventures de països llunyans
I estaven bé, i eren distretes, però era difícil treure's del cap
El fer vola

Estic en una boy band
Estic en una boy band
Treballo en una boy band
Estic en una boy band

Em llevaven melodies
Que creuaven les parets
Donya elvira omplint la finca
De sarsueles I cuplets

Van comprar-me una espanyola
Un diumenge als encants
Vaig apren

Una veu li preguntava què seràs quan siguis gran?
La meva amiga callava I somreia cap avall
Qui tornés a aquella tarda a prendre foc
I aturar-la just a punt de dubtar per primer cop!

Quan el pare preguntava quina feina trobaràs?
La meva amiga, rabiosa, intentava no plorar

Amb el canvi de paradigma vaig haver-me d’excusar
Vaig sortir al carrer I vaig córrer cap a casa
Per buidar tots els calaixos, regirar tots els papers
Fer-ne una muntanya I veure com cremaven
Va ser eficaç, el foc
Tonificant
Va ser eficaç, el foc
De flames plenes

Provem d'encaixar en escenes boniques
Amb ports de diumenge farcits de gavines
En grans sobretaules on els avis canten
En nits vora el foc abraçats a una manta
Es tracta de ser els simpàtics del barri
Els que ballen i ballen fins que els músics parin
Irrompre arrogants ll

No esperava una noia tant bonica
Darrere d'aquest taulell.
El teu estil em fascina.
On has estat tot aquest temps?
Aprofitaré, ara que et gires,
Per donar gràcies al cel
I passar-te revista,
Dels talons fins els cabells.

No t'espantis però, ara, voldria dir-te

Ens vam conèixer un dimecres fent cua al cine arcadín
I ens ha costat dèu i ajuda arribar fins aquí
Li vaig oferir un caramelo un vespre de sant medir
I ens ha costat

Una amiga molt amiga venia massa sovint
I ens ha costat...
"vols venir" vaig preguntar-li a conèixer el

Vindran els anys i, amb els anys, la calma
Que et pintarà als ulls una mirada suau.
Et faran fer un pas i, després, un altre,
Seràs tota una experta a tirar endavant.
Amb tant de temps hauràs trobat un lloc agradable,
O ja estaràs un pèl mandrosa per buscar.
Rebràs tracte