Vòmit

Pàl·lid, com un assassí et quedes atònit
De tant cantar m'he quedat afònic
I he forçat fins que m'he quedat paralític
Com un infart o un atac epilèptic
Seràs infantil I jo un mandril, però no perdo líquid
Només de nit pensant com la gent s'aprofita de mi I dels meus punts dèbils
Tinc canguelis als àngels I els morts però més al meu cos
Em faig fàstic sovint amb ganes de tirar-me d'un cinquè pis!
No t’has parat a pensar que penses més quan no penses que fas?

A la meva llibreta tinc les respostes
D’aquells grans viatges, d’aquelles propostes
I surt el monstre, allà on la tempesta
Perquè ens separarem, perquè no contestes?
Sembla que tot era festa, però ara res amb les presses
Ploro I m’esperes, ric I descanses, plor I te’n vas
A la meva maleta, tinc els contractes
De viure per sempre, donar la meva ànima
Jugar amb la sàtira, saltar d’una grada
Tirar una granada, sentir com el batec es para!
Tu em parles de caure, jo de llençar-me
Me’n ric I t’enfades, quina putada
Jugo amb la pauta, tu amb el drama
Perdo les ganes però estic més calent que un nòmada al Sàhara!
Separa el temps en espais, I el caos en raons
Crema els condons et regalo el meu tro
Jo busco un nou so, busco el meu so!
Suposo que tu t’has perdut, no em miris gandul
La meva sang no és per tu
Ets una hiena buscant el vermut
I el cor se m’ha endut, el molt caracul!
Cargols al meu coll, volent que em posi de genolls
Un tret al cervell m’oblida el soroll
I tot l’enrenou que provoco, se l’ha endut el vent si no m’equivoco
Vull jugar a un joc, tu has de ser en Jack
I m’has de matar, tens 60 segons I potser et faràs mal
No t’obligo però has de guanyar

(Què, què? Que no t’has parat a pensar que penses més quan no penses que fas?)

Recordo experiències, somriures perduts
En un pou d'inquietuds I l'as de cartes s'enamora del jòquer
I no és un joc és un hacker
Un tattoo interior com el record d'una foto que borres
Però al insta l'arxives per por a oblidar-ho per sempre
O perquè et va afectar massa la seva experiència, o massa poc
I contemples les presses que tenen les persones quan van pel carrer
Desitjant arribar a algun lloc
I per impacient o per adolescent es perd I es troba tot sol
I em cansa treure aire, afogar-me amb la pluja
I parlar amb descosits perquè ja no tinc fil
No sóc el perfil que volies de mi
Ni tu ets el somni que eclipsa el malson
No em treus la son perquè ja estic despert
No m'adormo sóc un vampir que no es mou del llit
Si no és perquè el mimin o fugi d'aquí
No troba el sentit però si els sentiments de voler tallar-se els dits I callar els crits
I troba un escrit un temps perdut un vell disc on sonava Bob Dylan al WoodStock
No em peguis fort, que ja ho faig jo
No em facis mal, que sol me'n faig prou
No perdis el temps, apunyala'm al dors
Crema'm davant de tothom I feu una festa!