Tinc Una Mania Inconfessable

Tinc una mania inconfessable
I és que m'encanta capbussar-me
En els teus ulls,
Tocar-te en silenci,
Besar-te lentament
Per tot el cos.
L'alba ens sorprén
Mirant-nos tendrament.
Després de la batalla
Sempre ve la calma:
Des del teu llit
Tot sembla diferent.

Tinc una mania incontrolable
I és que m'agrada mossegar-te
En el bescoll,
Ficar-te les mans
Per dins de la brusa,
Jugar amb els teus pits.
I arrancar els botons
Dels teus pantalons,
Amb tan poca destresa
Que rodolem per terra
Com si fórem
Dos gladiadors.

Ja no aguante més,
Vaig a rebentar,
Sent calfreds per
La columna vertebral.
Quina sensació
D'immortalitat!
Com si tan sols existírem
En el món nosaltres dos,
Com si acariciara els núvols
Amb les mans

Sent una alegria irreprimible
Cada vegada que em desperte
Al teu costat
I em ve a la memòria
La nit increïble
Que se n'ha anat volant.
Isc al carrer,
Camine entre la gent,
És hora de somriure,
És el moment d'escriure
Cançons que parlen
Del present...