Sa Mort De Na Margalida

Dia setze de gener
Dins can Tropell m'encontrava
I en Joan Blai me dugué
Noves que jo no esperava

Va dir si alterat estava
Jo li vaig dir: No res sé
De s'al. Lota me dugué
Que ella morta s'encontrava

Jo no hi veia I corria
I a ca seva vaig anar
Com mentre la porta obria
Sa mare ja em va abraçar
I en va dir: Sebastià
Na Margalida és morta
Oh punyalada més forta!
No la rep cap cristià
I a veure-la vull jo anar
Que es mirar-la m'aconhorta

No n'estic empegueït
De contar lo que em passava
A veure-la morta anava
Amb so cor ben entristit

Partiguérem en sa nit
I sa tristor mos matava
I a cada instant mos faltava
Sa força I s'esperit

Quan dins Sóller vaig entrar
Me digueren de seguida
Per veure na Margalida
Hauràs d'anar en es fossar

A lo prompte vaig descobrir
Ses parets d'aquell local
Oh cementeri dogal!
Vaig devallar I vaig dir
I aquí s'ha de consumir
Sa meva amor principal
I sa vida de res val
En aquest món existir

Quan la vàrem haver enterrada
Jo I aquell germanet seu
Vaig dir Margalida amada
Jo per tu pregaré a Déu
I dins es pensament meu
Sempre et tendré retratada
Adiós Margalideta
Margalideta adiós
Déu del cel qui és piadós
Allà et tendrà Margalida
I jo en acabar sa vida
Que mos hi vegem tots dos

Per lo prompte I lluny que era
És que molta gent los plany
En Sebastià Company
Na Margalida Servera