Aquest cop et perseguiré jo mateix
Aquest cop se m'acaba la paciència
I tu vas fent com si el món fos teu
El canvi se'm fa llarg
Sobreviure és rebel·lar-se

I sempre que ho veig hi penso...
I m'esgarrifo de dolor
No hi puc fer res! Em sento impotent!
I el meu cor

Diuen que vas néixer
enmig de la inconsciència,
plorant com fan els nens,
cridant com una bèstia.

Infant desprevingut,
estrany als ulls dels altres,
doncs vas quedar marcat;
desig d'alguna estrella.

Humà que vas jugar
a tocar les estrelles,
a veure més

Porto l'acer que em fa sentir segur
Intensa és la soledat mirant horitzons negres.
I sento els timbals de les tribus llunyanes
I jo... em trobo en el nord.

Acostumo a recórrer les muntanyes,
temps després, desperto a les valls.

La forma en que el vent acaricia les cop

Somies en un món llunyà
En una terra que es va crear
Fa milions d'anys enmig del gran univers

En aquest món t'hi trobes bé
Els ocells volen per damunt teu
I els rierols reflexen la llum del sol

Immensos boscos d'un verd intens
Besties salvatges en llibertat
I

Sé que mirant els teus ulls
m'interroguen el deure.
No marxis. No t'endinsis.
M'endinso, però en la foscor,
les meves passes em porten.

El meu cos passa fred
i la foscor em consola.

I entro entre sortints rocosos grisos.
S'alça una serra i, per sobre, bancs de