Si n'hi havien tres ninetes
de la vila som, de la vall d¹Ordino
assegudes en un banc
de la vila som, de la vila gran.
Totes tres brodaven seda
nostres marits quan vindran.
Ja en respon la més grandeta
el meu trigarà molts anys.
Ja en repon la mitjaneta
el meu

Rambla amunt
el carajillo va coll avall,
un noi fet un espantall,
busca un forat.
Quan el veu ben envoltat
el pedal prem,
ha triomfat com l'avecrem,
quin homenàs!
Per fer la feina fugaç
van a un portal
i comença el festival,
els falta temps.
Llavis

Una esperança desfeta
i una recança infinita
i una pàtria tan petita
que la sommio completa
amb molta mala llet.

Una nit de lluna plena
remuntàrem la carena
lentament sense dir res
si la lluna feia el ple
també el feu la nostra pena.

A Catalunya deixí<

Hola Joan t'explico
una noia guapa i fina
guaita, guaita, la princesa de la vainilla.

Ja s'ha fet de nit
i ha baixat de la muntanya.
La boca és de mel
i els ulls són de purpurina.
La boca és de mel
i al coll hi amaga una piga.

Joan petit quan balla, balla,

Tanco la tele, que el carrer a mi no m'espanta,
miro a la cara, que jo res no he d'amagar.
Obro la porta, que el carrer a mi no m'espanta
busco la festa, que jo res no he d¹amagar.

Si tu em mires i jo et miro
i comencem a parlar,
tu m'ajudes, jo t'ajudo
i el problem

I si no vols
fer una feina de vuit hores,
però t'has gastat la pasta
en les sabates noves.

I si el que cobres,
misèria i companyia
això si és que cobres.

I no volem
invertir la nostra vida
en plàcida rutina,
enganyifaspirina.
I preferim
menjar

No ni no li diu sa mare
no ni no n'és petitó
no ni no quan lo gronxava
i tot era no ni no.

La nena ben acotxada
finalment ja està adormida,
en canvi, la mare no,
vetlla, vetlla a contracor.
Ai, ai, ai, ai
no tinc son
Ai mare, mare, marona,
quan de te

Partiré me cago partiré
Me tindràs de disculpar
barco podrit
enfonsant-te darrera mi
empassant-te la mort
de totes les teues negres esquerdes
Ni una mirada per a tu
Tindràs d'entendre
la potència de les onades submarines
sota els meus omòplats els meu ronyons

Però com ell és tan bon home
en Pere Gallerí
el divendres al vespre
es posa a repartir.

No reparteix les cartes,
ni les òsties, ni el vi,
sinó unes verduretes
que ajuden a dormir.
Que la mort que la ví marxant,
d'en Pere Gallerí.

El que més ens agrada<

I aquesta ja és la darrera
però això no se sap mai,
amb Pomada, sí que rai,
sempre n'hi ha una altra al darrera.

La cançó que farem ara
la cantem per als amics,
sobretot per als més rics,
els farem molt la pilota,
perquè des que hem tret el disc
estem a la b

La vida del tafoner
si és de bona si en dormia
perquè de la nit fa dia
sempre duu son endarrer
i sempre duu son endarrer
la vida del tafoner.

Te miro y pareces dormida,
aprisonan tus manos, ramito de azar.

Un sueño profundo y muy triste,
de el que ya nunca, te despertaras.

Te han puesto tu traje de novia,
esa que a la iglesia, ya no luciras.

Tus palidos labios dormidos,
el, si emocionado, no pronuncia