En la terra humida escric:
"nena, estic boig per tu"
em passo els dies esperant la nit.

Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu
però dins la meva copa veig
ref

Jo no vull tenir pressa
per no arribar mai enlloc,
jo no vull tenir riquesa,
tampoc vull ser el millor.

Jo no vull estar al dia,
ni vull viure del passat,
jo no vull jutjar els altres,
ni estar pendent del demà.

Tu em deies carpe diem,
que el temps passa v

Hi ha una espelma en la finestra, des d'aquí es veu la claror
puc veure la porta oberta, potser jo sóc la raó.

No vulguis saber el que mai ningú entendrà
no vulguis tenir el que s'escapa de les mans.

Dansant a mitjanit
quan la lluna és al cim
dansant fins perdre els s

Just al mig de les Guilleries al costat del pantà de Sau
hi ha un bar que al davant té un rètol que posa:
"Benvinguts a Can Joan"
hi trobaràs de tot pel vici de mamar
i una banda que allà sempre està tocant
la gent d'allà els va posar per nom
La Banda del Bar.

Quan

Cervesa negra i els diners comptats
la nostàlgia la podràs trobar
al port, a la taverna d'Old John.

Hi ha els poetes que van fracassar
i quatre músics que sempre han tocat
cançons amb l'esperit de James Joyce.

El Vell John és la llegenda viva del lloc
ell mai deix

Nascuts en la boira,
som fills del camí,
tenim la flama encesa
del desig.

Hem deixat enrera
tot el que ha sobrat,
que les hores baixes
ja vindran.

Ja ens hem cremat per dins,
tinc el cor cansat,
som hereus d'un únic foc
que la flama encara
està

Potser caldrà oblidar-ho tot
per tornar a començar,
les estones viscudes
són reflexes del passat.
El temps dóna la raó
a tots aquells que mai
van creure en la derrota
i no van abandonar.

Arribarà algun dia
començarem a envellir
però ho farem amb el puny

Si no fos per tu
no hauria sentit
el batec sense por
del cor al meu pit,
ni la dolça tendresa
d'un cos acostat
de matinada.

Tu em fas brillar els ulls,
te'n duus la foscor,
em treus el neguit
del pitjor malson,
calmes les tempestes,
i atures els

La teva mirada em fa mal
Tinc el cor ple de tantes que són com tu
No m'importa el que pensis
Jo no vull tornar
M'està bé ser així
Ja no puc canviar
Els teus ulls parlen per tu
Intenta no caure, els dies t'han vençut
I ja saps que el temps passa
I no pots fer-h

Sovint em sento atrapat
Pel meu propi malson
I tinc ganes de cridar.
Cada dia en algun lloc
Surt el tren de mitjanit.

Hi ha poetes que s'han perdut
Pintant "graffities" en les seves parets.
Molta gent que estroba sola
Cada dia en algun lloc puja al tren de