Stretched out on the grass
A boy and a girl
Savoring their oranges
Giving their kisses like waves exchanging foam

Stretched out on the beach
A boy and a girl
Savoring their limes
Giving their kisses like clouds exchanging foam

Stretched out underground
A b

Caminava sola ben arran del penya-segat amb els ulls tancats
Sota els meus peus s’estenia el mar etern, com foc ardent, clamava a tort I a dret
Tenia ganes de menjar-me el món; de descobrir tot aquells racons
Que són ben lluny dels meus malsons

Un vaixell movia el vent expressa

Y ahora tú
Y miles como tú
Hablando de un lugar
Donde empezar

Y ahora aquí
Tu voz vuelve a existir
Y aquella sensación
De ser feliz

Y un gesto de golpe para el tiempo
Junta ese dolor y lo aleja con el viento
Madre aquí me tienes, en tu inmensidad

Vine amb mi, que a la teulada ens hi farem un llit
I saltarem les xemeneies per sobre la ciutat
Juga amb mi una estona, com si fos ben bé el nostre últim moment
Aprofitarem aquest bon temps I els corrents de vent
Ara, la boira és ben freda. Ara, la neu tenyeix cabells blancs

No quiero despertarme
Cada mañana
Viendo a padre cronos
Devorando mi cama

No, no quiero esperar
Que venga el eclipse
No quiero ser más el mar
Donde se hunde mi alma

Siempre y jamás
Son palabras dañan
A veces me dan ganas de tirar el reloj
Por la ve

Dass der Ostwind Düfte
Hauchet in die Lüfte
Dadurch tut er kund
Dass du hier gewesen
Dass hier Tränen rinnen
Dadurch wirst du innen
Wär’s dir sonst nicht kund
Dass ich hier gewesen
Schönheit oder Liebe
Ob versteckt sie bliebe?
Düfte tun es und Tränen kund<

Ma chambre a la forme d'une cage
Le soleil passe son bras par la fenêtre
Mais moi qui veux fumer pour faire des mirages
J'allume au feu du jour ma cigarette
Je ne veux pas travailler - je veux fumer

Feia moltes nits que no et veia I com si sentís els teus ulls al meu clatell, he tret el
Cap per la finestra
Joia de blanca llum. Com qui no vol, em mires de reüll a través del teu fosc bel
Que et tapa mig rostre
El món és confús I misteriós

Però això jo ja ho sabia. No vul

Und morgen wird die Sonne wieder scheinen
Und auf dem Wege, den ich gehen werde
Wird uns, die Glücklichen, sie wieder einen
Inmitten dieser sonnenatmenden Erde

Und zu dem Strand, dem weiten, wogenblauen
Werden wir still und langsam niedersteigen
Stumm werden wir uns in

¡Qui sentís, renovellat
Per la bruixa entesa
Aquell gust precipitat
De la jovenesa
Pluja I vent arremorat
I l'acàcia en tot esclat
I deixant per l'empedrat
Tanta flor malmesa!

¡Ah, l'anar sota l'aiguat
Com fent-li escomesa
D'un sonet, mig començat
En

Quan tanco el llibre, la solitud ressuscita
Tants I tants I tants pensaments, I encara no en tinc ni idea del què és l’amor
No hi ha res que m’agradi menys que parlar de més

Dia setze de gener
Dins can Tropell m'encontrava
I en Joan Blai me dugué
Noves que jo no esperava

Va dir si alterat estava
Jo li vaig dir: No res sé
De s'al. Lota me dugué
Que ella morta s'encontrava

Jo no hi veia I corria
I a ca seva vaig anar
Com men

Espero no haver-me’n adonat tard del molt que m’importes I de tot el que m’has
Ajudat
Aquell somriure tan gran que em vas regalar, cada matí que no el veig el trobo molt
A faltar
He estat molt sola
No sabia que t’estava fent mal. Vull que em perdonis I que em prenguis ben for

Pel finestral entra el sol del matí
I ja no puc dormir... Bon dia!

Surto al carrer, sento el fred a la pell
Es va desfent la neu I canten els ocells

Però quan es fa fosc m’abraça la por
Em sento sola I vull tancar els ulls

Enyoraré les muntanyes I els prats verds

Hi ha persones que arriben molt abans que tu ja hi fossis,
d’altres les veus venir perquè tu ja ets aquí
i d’altres les veus arribar perquè encara no et allà.

Persones que mai no coneixeràs
tan del futur com del passat.

Persones que per desgracia
se’n van abans d’hora

Horabaixa, post el sol
Plorinyava l'infantó
No ploreu, angelet, no
Que ta mareta no ho vol

Noninó, noninó
Una engronsadeta
Pes nin petitó

Tot el cel llampega I plou
Amor meu, dorm fins demà
Ta mareta vetllarà
Cantant es vou-verivou

Noninó, noninó